Església de San Martiño de Tiobre
Tot seguit presentem una llista, que no pretén ser exhaustiva, de les localitats o monuments més rellevants en l'àmbit cultural que trobem en el Camí Anglès. Com sempre, la llista la presentem seguint l'ordre de la marxa (deixant pel final la variant d'A Coruña):
La ciutat de Ferrol. Ciutat de 75 mil habitants, és la tercera més poblada de la província d'A Coruña i capital de la comarca de Ferrol. La població es troba emplaçada a la vora nord de la badia de Ferrol, protegida de l'onatge de l'Atlàntic i dels forts vents. Ja des del segle XI hi arribaven al seu port pelegrins del nord d'Europa, devots de l'apòstol Santiago que van traçar el que avui anomenem Camí Anglès. La història de Ferrol està lligada inexorablement al port i a les drassanes militars, amb una època d'esplendor que va del segle XVI al segle XVIII, i de declivi en els segles XIX i XX. El monument més important de la ciutat, a 5 km del centre urbà, és el Castillo de San Felipe, manat construir per Felip II al segle XVI per protegir el port d'una invasió. Es troba a la boca nord de l'entrada de la badia, i a la boca sud s'hi van construir altres dos castells de suport, dels quals només queda el castell de la Palma. El castell de San Felipe va ser reconstruït el segle XVIII (a l'igual que el de la Palma). Avui en dia s'hi poden fer visites. Un altre dels indrets de més interès cultural són les drassanes militars, on hi destaca la muralla de mig quilòmetre que les protegeix, denominada "la Cortina", les diverses portes d'entrada, i la Sala de Armas del Arsenal (segle XVIII). Una de les parts històriques de Ferrol és el bonic barri de la Magdalena, manat construir per Carles II (segle XVIII) amb nobles habitatges destinats als militars d'alt rang, enginyers i comerciants, i que avui en dia conserva diverses edificacions del segle XVIII, com per exemple l'Ateneo Ferrolano (1762), així com altres edificacions modernistes d'inicis del segle XX, com per exemple el Mercado da Magdalena.
La població de Pontedeume. Bonica població de poc més de 8 mil habitants, emplaçada a la vessant sud de la boca d'entrada a la Ría de Ares. La icona de la població i l'element cultural més significatiu és el llarg pont de pedra que creua el riu Eume, pel qual entren els pelegrins a la població. L'actual, de 15 arcs, fou construït a finals del segle XIX sobre l'antic pont gòtic de 68 arcs i més de 850 metres de longitud del segle XIV (havia tingut al mig un hospital de pelegrins). Seguint amb les edificacions civils, cal destacar d'una banda el bonic Torreón de los Andrade (segle XIV), l'únic que resta de l'antic palau de l'aristòcrata família, i d'altra banda la Casa do Concello (segle XVII), a la plaça Real. En l'àmbit religiós hi destaca l'església de Santiago (segle XVI), amb bonica façana i torres, emplaçat a la part alta i que veurem a la sortida seguint el camí.
L'església de San Martiño de Tiobre. Està considerada una de les esglésies més antigues de Galícia, d'origen sueu (segle VIII). La seva imatge romànica prové d'una reforma del segle XII.
La ciutat de Betanzos. Té 14 mil habitants i és la capital de la comarca homònima. En temps dels Reis Catòlics, Betanzos fou capital de província. Avui en dia és una de les ciutats més boniques i visitades de Galícia gràcies, sobretot, al seu esplèndid nucli antic d'origen medieval. Pel que fa als monuments religiosos hi destaquen: l'església de Santiago (segles XIV-XV), a la plaça de la Constitución; les esglésies de Santa María del Azogue (segles XIV-XV) i de San Francisco (segle XIV, conté el sarcòfag de Fernán Pérez de Andrade), ambdues a la preciosa plaça Fernán Pérez de Andrade; i, per últim, l'església de Santo Domingo (segles XVI-XVIII), a la gran plaça Hnos. García Naveira, al centre neuràlgic de la ciutat. Pel que fa a les nombroses construccions civils rellevants cal destacar: l'Ajuntament (segle XVIII), d'estil neoclàssic, a la plaça de la Constitución; l'Archivo-Liceo (1764), un gran edifici amb una façana de 50 metres de longitud, a la plaça Hnos. García Naveira, i on hi ha en unes dependències l'oficina de turisme; i, per últim, l'Hospital San Antonio de Padua (segle XVII), situat a la mateixa plaça, i que havia fet la funció d'hospital de pelegrins.
La ciutat d'A Coruña. Capital de la província homònima, A Coruña té 250 mil habitants i un total de 420 mil tota l'àrea metropolitana. L'origen de la ciutat és preromà, però foren els romans els que varen construir el seu etern símbol i un dels monuments més importants de l'Estat, a més de Patrimoni de la Humanitat des de 2009: la Torre de Hércules, el far en funcionament més antic del món. Fou construït al segle I, durant el mandat de l'emperador Trajà, i el seu nom té l'origen en la llegenda segons la qual fou Hércules qui aixecà la torre en el lloc on va enterrar el cap del gegant Gerió. Es tracta d'una construcció sòlida, d'estructura quadrada, amb una façana d'estil neoclàssic que prové d'una remodelació del segle XVIII. Al voltant de la torre avui en dia s'ha obert una gran zona d'esbarjo oberta al mar del qual en gaudeixen força els corunyesos. Un altre fet històric que va deixar empremta a la ciutat fou la victòria sobre l'Armada Anglesa l'any 1589 gràcies a la gosadia de María Pita, que va matar l'alferes anglès i va esperonar a la població a continuar la lluita. Fou convertida en heroïna de la ciutat, i avui en dia hi ha un museu a la casa on va viure. Pel que fa a l'àmbit religiós cal destacar la col·legiata de Santa María i l'església de Santiago, ambdues dels segles XII-XIII i d'estil romànic. En el pla arquitectònic a A Coruña hi trobem el conjunt de façanes envidrades més gran del món, sobretot a l'avinguda de la Marina. Són edificis construïts a finals del segle XIX i destinats als pescadors, amb façanes de vidre per protegir de la corrosió i per una millor climatització, i que han donat a la ciutat el sobrenom de "la ciudad de cristal". Per últim, també cal destacar altres indrets d'interès per a una visita detallada: el Museo de Bellas Artes, un edifici modern aixecat en un solar del convent de La Capuchinas; el Castillo de San Antón (segle XVI), actual Museo de Historia de la ciutat; i, per últim, el bonic passeig marítim i la platja de Riazor.
Santiago de Compostel·la. (Vegeu cultura del Camí Francès).
