Ponte Maceira

Tot seguit presentem una llista, que en cap cas pretén ser exhaustiva, dels monuments o indrets més rellevants en l'àmbit cultural que trobem en aquest camí. N'hem triat set. Com sempre, la llista la presentem seguint l'ordre de la marxa:

El poble de Ponte Maceira. Preciós poble medieval del qual destaca el pont de cinc arcs (segle XIII) que salva el riu Tambre, construït sobre els fonaments d'un anterior pont romà. Una petita cascada embelleix encara més l'entorn.

El Pazo do Cotón (Negreira). És un edifici fortificat d'origen medieval, dins l'àrea urbana, unit a una capella per una galeria de pedra de triple arcada sota la qual passa el camí.

El poble d'Olveiroa. Aquest preciós poble situat a la fèrtil vall del Xallas conserva l'aspecte tradicional de les viles rurals gallegues, amb carrerons estrets i sòlides edificacions de pedra.

L'església de San Marcos (Corcubión). Dins l'església de San Marcos (segle XIV), amb façana i torre reconstruïdes (segle XIX), s'hi conserva la talla policromada d'origen venecià de San Marcos de Cadeira (segle XV), patró de la vila.

L'església de Santa Maria das Areas (Fisterra). Preciosa església romànica (segle XII) situada a la sortida del poble en direcció al far. A l'exterior hi ha un bonic cruceiro gòtic (segle XV).

El far i Cabo Finisterre. La construcció del far data de mitjans del segle XIX. El Cabo Finisterre, situat al sud de la Costa da Morte, és un indret mític al voltant del qual han sorgit nombroses llegendes, sens dubte a conseqüència de considerar-se (erròniament) durant molts anys el punt més occidental de la península, allà on s'acabava el món conegut, allà on es creia que acabava la terra quan se suposava plana, el Finis Terrae. És un lloc privilegiat per a la contemplació de la posta de sol sobre el mar, tal com mana la tradició dels antics pelegrins que hi arribaven, més penosament que nosaltres, caminant.

La Costa da Morte. La Costa da Morte (Costa de la Mort) és una zona de la costa gallega, a l'extrem nord-oest, dins la província de La Corunya. No té realitat ni jurídica ni administrativa i, com sol passar en aquests casos, els seus límits són imprecisos. Es caracteritza per ser una costa salvatge, accidentada i agresta, amb el mar batent amb fúria les roques força sovint. Al llarg de la història són nombrosos els naufragis tràgics davant de les seves costes, alguns amb centenars de morts. L'origen del nom "Costa da Morte" és confós, i, tot que alguns diuen que prové de la perillositat del seu mar, sembla que el més plausible és que estigui relacionat amb la "mort" del sol a les aigües de l'oceà Atlàntic.