 |
 |
 |
|
|
|
Mapa Camí a Finisterre
|
|
|
Croquis
Distàncies Camí a Finisterre
|
|
|
Introducció
Es coneix com a Camí a Finisterre (o Camí de Finisterre) l'extensió del Camí de Sant Jaume que uneix Santiago amb el cap de Finisterre, al sud de la mítica Costa da Morte. Alguns tiquismiquis consideren que només es pot anomenar aquest camí com a Camí de Sant Jaume fent-lo a l'inrevés, del cap de Finisterre a Santiago. Pel nostre cas tant se val, avui en dia són majoria els que recorren el camí en el sentit que va de la ciutat de l'apòstol a la costa gallega. En els últims anys s'ha senyalitzat la variant de Muxia que va d'Hospital fins aquesta població marinera, on els pelegrins medievals s'hi apropaven abans d'anar a Finisterre per visitar el santuari de A Nosa Señora da Barca, doncs segons una llegenda la verge María va arribar-hi en barca per donar ànims a l'apòstol en la seva difícil tasca apostòlica. També avui dia està senyalitzat el camí que, arran de costa, uneix Muxia amb el cap de Finisterre. Com es pot veure al croquis, la distància entre Santiago i el cap de Finisterre és de 89 quilòmetres i, per tant, es pot realitzar en 3 o 4 jornades a peu, les mateixes que calen per anar a Muxia per aquells que optin per aquesta variant.
L'origen del Camí a Finisterre és incert, però són majoria els historiadors que consideren aquest cap com l'autèntic terme de les antigues peregrinacions paganes anteriors a la cristianització, atès que el consideraven l'indret on s'acabava el món (Finis Terrae), el lloc a partir del qual ja no es podia seguir més el sol en el seu declivi. Avui en dia, però, contràriament al que sempre s'havia cregut, se sap que hi ha altres indrets tant de Portugal com de Galícia (Cabo Touriñán) més occidentals que el cap de Finisterre.
Aquest camí ha viscut un creixement molt ràpid en el nombre de pelegrins a partir de l'any 2001, any en el que es van inaugurar els primers albergs. Amb dades de l'any 2006, aproximadament un deu per cent dels pelegrins que arriben a Santiago continuen el seu periple vers Finisterre.
|
|
|
Comunitats autònomes i províncies
El Camí a Finisterre tan sols passa per una comunitat autònoma i una província: Galícia (La Corunya).
|
|
|
Poblacions
Al llarg dels 89 quilòmetres fins a Finsiterre el camí passa per 18 poblacions amb serveis, amb una mitjana, per tant, d'una població amb algun servei cada 4,9 km. Les dues ciutats més grans són Negreira i Fisterra, ambdues amb poc més de cinc mil habitants. Les distàncies més llargues sense possibilitat d'avituallament són: d'Hospital a Cée (14,2 km), i de Maroñas a Olveiroa (13,4 km).
Tot seguit s'adjunta un document amb el llistat de les poblacions, les distàncies relatives, les distàncies acumulades, els serveis disponibles i les variants més importants.
Document de les localitats del Camí a Finisterre (distàncies i serveis)
|
|
|
Albergs
L'emplaçament dels albergs que cobreixen aquesta ruta fa que sigui possible, per a la majoria de caminants, recórrer-la sense necessitat de dormir a cap altre tipus d'allotjament. Ara bé, quan es van construir els albergs es va fer una previsió de places que avui dia s'ha quedat curta, sobretot a l'estiu. El nombre de places dels albergs d'aquest camí és insuficient, de manera que és possible que ben aviat s'obrin albergs privats que, lícitament, aprofitin aquesta circumstància.
Fins fa poc els únics albergs, propietat de la Xunta de Galícia, eren a Negreira, Olveiroa i Fisterra. L'any 2005, la combativa associació gallega d'amics del camí (AGACS) va obrir un alberg a Corcubión. També actualment les poblacions de Vilaserío i Cée disposen de refugis, molt senzills, d'administració municipal.
|
|
|
Recorregut
De Santiago a Olveiroa. La sortida de la capital gallega és molt més tranquil·la i agradable que no pas l'entrada. De seguida deixem enrere la trama urbana per caminar en l'entorn rural que tant li agrada al pelegrí. Des de Sarela de Baixo, la primera vila, gaudim d'una bonica vista de les tres torres de la catedral de Santiago. Més endavant passem per un reguitzell de petits nuclis urbans que esquitxen les valls que formen les suaus muntanyes: Quintáns, Alto do Vento, Ventosa, Lombao i Aguapesada. En aquesta última població iniciem una dura pujada, d'uns dos quilòmetres, fins a l'Alto do Mar de Ovellas, primer per pistes i trams de camí empedrat i després per carretera sense trànsit. Més endavant continuem per una tranquil·la carretera en suau baixada a la vall del Tambre, passant per Susavilla do Carballo, Trasmonte i Burgueiros fins al bonic poble de Ponte Maceira. En sortir de Ponte Maceira resseguim la ribera del Tambre per un sender boscós, caminem un trosset de la transitada carretera de Negreira i, sortint per l'esquerra i superant un turonet, entrem a la ciutat de Negreira, amb tots els serveis i un bon alberg. Passat Negreira seguim per camins de frondosa vegetació i, sense gaires desnivells, creuem Zas, Camiño Real, Rapote, A Pena i Potocamiño per arribar a Vilaserío pel costat de la nacional. Poc després entrem a Cornado, des d'on, per una llarga i còmoda pista forestal, primer en pujada i després en baixada, arribem a Maroñas. Des de Maroñas, al principi per pistes asfaltades i més endavant per pistes de terra, anem pujant al Monte Aro (550 m), passant abans per Bon Xesús, Gueima i Vilar do Castro. Des del Monte Aro gaudim de les extraordinàries vistes que ofereixen les valls circumdants i l'embassament de Fervenza, a la comarca de Terra de Xallas. La baixada és un bonic i plàcid passeig per pistes d'asfalt, passant per Lago, Abeleiras i Corzón. Malauradament, els dos últims quilòmetres fins a Olveiroa els caminem seguint una carretera amb força trànsit, però, això sí, amb un voral ample.
D'Olveiroa a Cabo Finisterre. Sortim d'Olveiroa pujant pel Monte do Sino a través d'una pista forestal nova, amb boniques vistes del curs del riu Xallas i l'espectacular embassament de Castrelo-Olveiroa. Passat el riu Logoso pugem a la població homònima i seguim fins a Hospital, des d'on ja veiem l'enorme fàbrica d'hidrocarburs de Ferroatlántica. A la sortida d'Hospital, en una rotonda, trobem la bifurcació dels camins a Finisterre i a Muxia. Salvada la fàbrica d'hidrocarburs avancem per llargs i solitaris camins a través de les pelades muntanyes de Buxantes, passant per les ermites de Nosa Señora das Neves i de San Pedro Mártir. Seguim fins al Cruceiro da Armada, excel·lent mirador de la Ría de Corcubión i del Cabo Finisterre, la part sud de la llegendària Costa da Morte. Tot seguit baixem a Cée per un camí amb forta pendent. Creuem Cée i, per un agradable passeig, seguim fins a Corcubión. A Corcubión prenem un corriol que puja al poble de Villar i, després, anem seguim la carretera, i aprofitant algunes dreceres que l'eviten, fins arribar a Sardiñeiro. D'aquesta última localitat sortim per un tranquil camí entre eucaliptus i pins, pugem altra vegada a la carretera, a l'alçada d'un mirador, i, poc més endavant, baixem a la llarga platja de la Langosteira, la qual ja seguim fins a la localitat de Fisterra. Un cop a Fisterra només ens queda poc més de mitja hora de camí per arribar al Cabo Finisterre, seguint l'única carretera que hi accedeix, en pujada constant però suau. A dalt hi ha el far, algunes botigues de souvenirs, i un petit i car hotel.
|
|
|
Cultura
Tot seguit presentem una llista, que en cap cas pretén ser exhaustiva, dels monuments o indrets més rellevants en l'àmbit cultural que trobem en aquest camí. N'hem triat sis. Com sempre, la llista la presentem seguint l'ordre de la marxa:
- El poble de Ponte Maceira. Preciós poble medieval del qual destaca el pont de cinc arcs (segle XIII) que salva el riu Tambre, construït sobre els fonaments d'un anterior pont romà. Una petita cascada embelleix encara més l'entorn.
- El Pazo do Cotón (Negreira). És un edifici fortificat d'origen medieval, dins l'àrea urbana, unit a una capella per una galeria de pedra de triple arcada sota la qual passa el camí.
- El poble d'Olveiroa. Aquest preciós poble situat a la fèrtil vall del Xallas conserva l'aspecte tradicional de les viles rurals gallegues, amb carrerons estrets i sòlides edificacions de pedra.
- L'església de San Marcos (Corcubión). Dins l'església de San Marcos (segle XIV), amb façana i torre reconstruïdes (segle XIX), s'hi conserva la talla policromada d'origen venecià de San Marcos de Cadeira (segle XV), patró de la vila.
- L'església de Santa Maria das Areas (Fisterra). Preciosa església romànica (segle XII) situada a la sortida del poble en direcció al far. A l'exterior hi ha un bonic cruceiro gòtic (segle XV).
- El far i Cabo Finisterre. La construcció del far data de mitjans del segle XIX. El Cabo Finisterre, situat al sud de la Costa da Morte, és un indret mític al voltant del qual han sorgit nombroses llegendes, sens dubte a conseqüència de considerar-se (erròniament) durant molts anys el punt més occidental de la península, allà on s'acabava el món conegut, allà on es creia que acabava la terra quan se suposava plana, el Finis Terrae. És un lloc privilegiat per a la contemplació de la posta de sol sobre el mar, seguint així la tradició dels antics pelegrins que hi arribaven, més penosament que nosaltres, caminant.
............................
gronze.com
|
|
 |
Camí de Sant Jaume
